Indolents, les paraules ja voleien aferrades de puntetes en aquella
diagonal de filferro que travessa el terrat. Però s’enlairen d’esma, han
perdut la lluïssor, el tacte tou i agradós, la crida joliua dels seus
colors.
La bugaderia, de portes enfora, promet un rentat a mà i a mida,
assegura rescabalar els mots del seu ús diari i descurat, i protegir-ne
les diferents accepcions. De portes endins (pagant sant Pere llava), fa
un ús profús de rentadores de traducció literal i de detergents d’un per
a tot. A més, negligent de mena, evita separar els noms propis de color
i les perífrasis blanques, les formes verbals de llana i els adjectius
de cotó, i, fins i tot, les frases fetes més delicades.
L’endemà,
tipogràficament empolainades, lluiran ufanoses en l’aparador de la cara B
de la premsa valenciana. Però, malgrat tot, molts lectors paren atenció
i ja n’estan farts, i hi renunciaran a contracor, conscients que són
les víctimes propiciatòries que consumen la traïció.
* text publicat a la secció de Cartes dels lectors del Diari La Veu el passat divendres, 4 d'agost de 2017.
