dilluns, 26 de novembre del 2018

JUSTOS I LECTORS


Com a professor de Llengua he de reconéixer que em cau l’ànima als peus cada vegada que escolte allò de “a mi no m’agrada llegir”, una pregona decepció que només es veu superada per la seua versió ampliada, “a mi no m’agrada llegir en valencià”; una doble negació que malauradament no esdevé una afirmació rotunda, sinó una reafirmació (ara però, matisada i més descoratjadora) d’aquesta confessió d’aversió lectora. És una mena de si no vols caldo, tres tasses, amb la qual els abnegats alumnes pretenen justificar la seua manca d’entusiasme lector i alhora apaivagar la passió amb què tractes d’encomanar-los l’estima per les nostres lletres.
Però bé, després d’encaixar per sorpresa aquest colp dur, de refermar-me en la idea que a cada bugada perdem un llençol i encara visiblement estabornit, faig el cor fort i pense de bell nou que amb paciència i una canya, el cel es guanya.
Ben cert és que ara i adés esgrimim a l’aula un fum d’arguments (que creiem sòlids, convincents i irrefutables) pels quals considerem que paga la pena que els nostres alumnes s’endinsen en el món de la lectura, que freqüentment preparem amb il·lusió activitats de foment lector que presagiem infal·libles, que de quan en quan els parlem des de l’arreleta de l’anima d’obres i autors que ens han corprés, que cada curs proposem lemes originals i engrescadors, que organitzem dies, setmanes, mesos i lustres, si cal, “del Llibre”, que tothora tenim ben present allò de predicar amb l’exemple encara  molt vegades concloem que prediquem en el desert... i tot açò ho fem perquè estem convençuts que cal seguir endavant, perseverar, i defensar i propagar que llegir és una activitat fonamental per al desenvolupament humà i, a més, que fer-ho en valencià és un acte de justícia.
I sí, i dic de justícia, encara que sovint hi parem poca atenció. La lectura és una acte de justícia, de manera transparent i en qualsevol de les tres primeres accepcions que recull el diccionari: perquè dóna a cadascú el que li pertoca, perquè cal fer-ho atenent a la raó i perquè reconeix allò que està fet amb equitat.
En primer lloc, de justícia amb els autors, artistes de la paraula d’indubtable qualitat que conreen amb encert tots els gèneres i creen obres per a totes les edats, que piquen pedra amb obstinació per tal d’enllestir els seus textos i que ens ofereixen negre sobre blanc els millors fruits de la seua creativitat.
En segon lloc, amb les editorials, agències de viatge de la paraula,  corretja de transmissió de les noves propostes literàries, focus de dinamisme cultural, on una munió de professionals treballa perquè els originals que hi arriben acaben lluint ben ufans en aparadors i prestatges.
En tercer lloc, amb la nostra llengua. Perquè llegir en valencià és un acte de coherència, de normalitat i, sobretot, d’estima per la cultura del nostre poble. I llegim en la nostra llengua perquè sentim la necessitat d’emmirallar-nos, de retrobar-nos i de conèixer històries foranes contades amb les nostres paraules.
I per últim, i encara que semble una mica egoista i pretensiós, llegir és un acte d’autoestima, d’amor propi, de justícia amb un mateix. Fem esport, tractem d’alimentar-nos millor... però també llegim, per ser més crítics, més lliures, més creatius.
Llegim, llegiu... perquè no paguen justos per pecadors, per agrair i reconéixer el talent dels escriptors i la tasca editorial, per renovar el compromís amb la nostra llengua, i, sobretot, per pur egoisme: per gaudir, créixer i viure millor.

divendres, 6 d’abril del 2018

* Microrelat publicat al llibre Tro d'Avís de la Falla Malva d'Alzira de 2018


divendres, 23 de febrer del 2018

Mare, vull ser instagramer!

 

 Ave María Puríssima.
Sin pecado concebida...
...però açò no és cap rectoria
sinó una oficina de col·locació a mida.

—Agafen cadira i vostés diran.
—Doncs, requerim el seu servici,
perquè al nostre estimat Ferran
no se li coneix cap ofici ni benefici.

—I tu, xicon, explica’m fins ara què has fet?
Perquè amb trenta anys a l’esquena
tens el currículum esmussadet
i net com una patena.

—“Jo sóc un emprenedor sense sort,
amb una formació molt vasta.
Un Gates, un Jobs... sense pasta,
a qui li ha mancat el suport.

Mai no he tingut cap contracte
i les oposicions me les passe pel forro
doncs confie que algun contacte
em col·loque per tot el morro.

Però com opcions vosté em demana,
agafe paper i apunte tal com raja:
Un instagramer, un youtuber com Déu mana.
Un public relations... Un influencer... Vaja.

Una feina amb projecció, des de casa i ben pagada,
que allò de la terra que predicava Zapata,
les llambordes, la platja i la vida pirata
sols és una quimera llunyana i desfasada.

Que el treball i jo estem a mata-degolla.
Que allò que importa és el feeling i el flow.
Que per un cigró no deixa de coure’s l’olla
i quan més roín és l’anou, més soroll mou”.

Cansat d’aguantar-li tanta tabarra
al pare se li’n puja la mosca al nas
i la mare li agafa el braç
perquè tot no acabe com el ball de Parra”.

—“Al meu fill li sobra mà esquerra
i li manquen un parell de bescollades
per a què es deixe de bajanades
i toque de peus a terra.

Que és un vividor destrellatat.
un romancer que no passa pena,
un esgarramantes que nasqué ja cansat
i que mai no ha doblegat l’esquena.

Moguem, i avisa ton pare de pressa,
que ja no cal que llogue més homes,
que demà li porte el seu nét, d’una peça,
per a què li culla les taronges”.

 *Poema satíric publicat a De Soca-rel 
(el llibre de la Falla Sant Joan d'Alzira 2018)