 |
| Tot flueix, tot canvia d'Ester Peris |
Aquesta és la lletra d'Aigua clara, el rap amb el qual hem obtingut el premi al Millor Missatge en el concurs de Rap per la Igualtat organitzat pel Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i la Direcció Gral. de Política Lingüística.
AIGUA CLARA
(recitat)
Cante per tu, cosa fina,
un canteret d’aigua clara,
tendra com un julivert,
per l’amor atarantada.
I cante també per tu,
per a la dona casada,
que baixa a la botigueta
i duu una grenya a la cara.
Cante per totes les dones
la cançó que més m’agrada.
Cante per tu, mare meua
i cante amb molta esperança.
La Cançó de les Dones, Vicent Andrés Estellés (1/2)
Company, amic, atén, para l’orella
perquè des del cor de la Ribera,
pont assaonat entre l’Horta i la Costera,
país d’un Xúquer, que nodreix i altera,
t’oferim la nostra rima comboianta, certera,
ferma com la soca d’olivera,
flairosa com la flor del taronger,
festera, muixeranguera i dolçainera.
Volem compartir els nostres versos,
diversos, dinàmics, compromesos.
El nostre cant d’acer, de carn i fusta,
proclamar una societat més lliure, més justa.
Reivindicar que el gènere genere nexe
i que no es discrimine pel sexe.
Que els tòpics esdevinguen distòpics
i la utopia un cotxe de línia amb què fer via.
Erre
que erre que erre.
Col·laborem
per aconseguir la igualtat.
Perquè
no siga un mer lema,
un
modisme buit, una frase feta.
Erre
que erre que erre.
REpensem
les RElacions,
Deconstruïm
la societat.
REpresentem
altres REalitats.
Que volem alçar pols i remolí.
Que volem aixecar-nos i fer camí.
Que volem ser un zero a la dreta.
Que volem esborrar refranys, paranys.
Foragitem paraules velles,
superem estereotips.
Ets aigua, arena, foc i vent.
Ets tot allò que vulgues ser!
Amiga, desperta, sigues far, sigues llamp.
Llum, força, llibertat per estimar.
Amiga, ni a la cua ni a remolc.
Amiga, mai no perdes el control.
Si a la xarxa algú se’n
passa: Camí i via ampla!
Que no arrabassen ni somnis ni aspiracions.
Defensa la geografia del teu cos.
Desautoritzacions, explotació; fora de lloc!
Erre
que erre que erre.
Col·laborem
per aconseguir la igualtat.
Perquè
no siga un mer lema,
un
modisme buit, una frase feta.
Erre
que erre que erre.
REpensem
les RElacions,
Deconstruïm
la societat.
REpresentem
altres REalitats.
Que
a les escoles s’escolen submissions.
I
a les aules, paraules exemptes de por.
Que
al pati del col·legi patinen els fanfarrons
i
qui vulga donar la nota, note la manca de suport.
Trenca palletes amb qui
no et respecte.
Trenca l’espill vermell
que desfigura el teu reflex.
Trenca amb dècades de
malguanyada sort
Trenca! Que mai no arriben a bon port!
Que no ens agrades ni callada ni absent.
Que no volem favors a contracor.
Ni quotes, ni tristos tants per cent.
Que ni nines com a
única opció
ni models de conductes
pautades
ni hostesses al teu
servei.
Que ho deixà ben dit Martí Domínguez:
“Quan callen
els homes... parlen les pedres”.
Erre
que erre que erre.
Col·laborem
per aconseguir la igualtat.
Perquè
no siga un mer lema,
un
modisme buit, una frase feta.
Erre
que erre que erre.
REpensem
les RElacions,
Deconstruïm
la societat.
REpresentem
altres REalitats.
Serem el que vulguem,
viurem i voldrem bé.
El passat és el que és,
i res no podem fer.
El futur, una equació
que volem aïllada.
Identitat, igualtat,
paritat, es fan presents.
Desitgem, anhelem,
volem ser
l’adolescent tres
voltes rebel,
la princesa, masovera
del castell
la donzella que conquista
el cavaller.
Dona, que ni prima donna, ni segona.
Dona, com una ona que el
present abraona.
Dona, que la seua cançó
pregona.
Dona, una fona que
llança al cel,
anhels que esclaten, amatents
estels.
Dona d’aigua, esperit
de fonts boscanes.
Dona d’aigua, trenca el silenci, pren la
paraula.
Dona, aigua clara, vida
i esperança.
(recitat)
Amb un amor infinit,
triant ben bé la paraula,
i pegant-li foc després
amb el llumí de la ràbia.
Perquè les dones treballen
i mantenen l’esperança,
i per si algun dia ve
tenen la taula parada.
Elles no saben qui esperen,
però esperen i això basta,
i damunt la taula posen
un plat i un got d’aigua clara.
La Cançó de les Dones, Vicent Andrés Estellés (2/2)
