Mare, vull ser instagramer!

 

 —Ave María Puríssima.

—Sin pecado concebida...

...però açò no és cap rectoria

sinó una oficina de col·locació a mida.

—Agafen cadira i vostés diran.

—Doncs, requerim el seu servici,

perquè al nostre estimat Ferran

no se li coneix cap ofici ni benefici.

—I tu, xicon, explica’m fins ara què has fet?

Perquè amb trenta anys a l’esquena

tens el currículum esmussadet

i net com una patena.

—“Jo sóc un emprenedor sense sort,

amb una formació molt vasta.

Un Gates, un Jobs... sense pasta,

a qui li ha mancat el suport.

Mai no he tingut cap contracte

i les oposicions me les passe pel forro

doncs confie que algun contacte

em col·loque per tot el morro.

Però com opcions vosté em demana,

agafe paper i apunte tal com raja:

Un instagramer, un youtuber com Déu mana.

Un public relations... Un influencer... Vaja.

Una feina amb projecció, des de casa i ben pagada,

que allò de la terra que predicava Zapata,

les llambordes, la platja i la vida pirata

sols és una quimera llunyana i desfasada.

Que el treball i jo estem a mata-degolla.

Que allò que importa és el feeling i el flow.

Que per un cigró no deixa de coure’s l’olla

i quan més roín és l’anou, més soroll mou”.

Cansat d’aguantar-li tanta tabarra

al pare se li’n puja la mosca al nas

i la mare li agafa el braç

perquè tot no acabe com el ball de Parra”.

—“Al meu fill li sobra mà esquerra

i li manquen un parell de bescollades

per a què es deixe de bajanades

i toque de peus a terra.

Que és un vividor destrellatat.

un romancer que no passa pena,

un esgarramantes que nasqué ja cansat

i que mai no ha doblegat l’esquena.

Moguem, i avisa ton pare de pressa,

que ja no cal que llogue més homes,

que demà li porte el seu nét, d’una peça,

per a què li culla les taronges”.

 *Poema satíric publicat a De Soca-rel 

(el llibre de la Falla Sant Joan d'Alzira 2018)