Encetar

Encara recorde ben bé el dia en el qual amb tota la il·lusió del món li vaig lliurar un dels meus primers originals a un amic (aleshores company i sempre magnífic escriptor) perquè me'l ponderara, i recorde millor encara que entre els nombrosos comentaris i correccions que em féu, em cridà l'atenció la reiterada eliminació de totes les formes del verb "encetar" que hi havia incorporat i la seua consegüent substitució per "iniciar, començar, emprendre..." o qualsevol de les formes sinònimes que hi apareixen al diccionari.
Encuriosit i sempre amb el desig d'aprendre dels que saben li vaig demanar sobre aquesta esmena, ell em fità durant un instant i sense  immutar-se gens ni mica m'aventà:

 - Encetar? Encetar, s'enceten els melons.

Jo sabia perfectament que alguna de les accepcions d'encetar recollia aquest sentit, però de seguida vaig comprendre que una cosa és que s'hi adequara des de la vessant normativa i l'altra que literàriament hi fóra adient.

 

Doncs bé, avui inicie, comence, engegue, principie, estrene, en definitiva, encete un blog que pretén ser, per un costat, una continuació més informal i desimbolta de la tasca que com a professor de valencià, corrector, autor de llibres de text... porte desenvolupant des de fa uns quants anys, habilitar una mena d'espai verd que em permeta parlar-ne a lloure, i per l'altre, la represa de l'activitat blocaire que durant uns quants anys vaig perpetrar de la mà d'Enric LLuch i Josep Millo a Tirant a Fotre i Les tres ben tocades, una etapa de constant aprenentatge i que de tantes bones estones em permeté gaudir.

Però com m'advertí algú que s'aturà al meu costat a la fruiteria d'un supermercat mentre un amic meu se situava amb cura un meló a cau d'orella i a continuació li pegava uns colpets suaus per veure com hi ressonaven:

- Està fent el paperot, eixe meló no sabrà si li ix bo fins que no l'encete.

encetar [ensetáɾ] (enceta [enséta])

Etim.: del llatí inceptare, ‘començar’.

1.	v. tr. Començar a usar o a consumir (alguna cosa). Encetar un pernil, un pastís, un meló. Encetar una botella de vi.

2.	v. tr. Començar (una acció, la realització d'una cosa, un moviment o un assumpte). Encetar un tema, un debat. Encetar un període de temps.

3.	v. tr. i pron. Tallar o pelar la pell (d'una part del cos). Les sabates noves li han encetat els peus.

Refr.—a) «Encetar per un ou, no ho val»: vol dir que no cal començar una feina si és massa insignificant (Men.).—b) «A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi» (Cat., Val.).