dimarts, 23 de gener de 2018

LES FESTES DELS POBLES, UN VIATGE D’ANADA I TORNADA



Totes les societats, ara i adés, ací i pertot, compten amb una sèrie de festivitats que es reparteixen amb major o menor criteri al llarg del seu calendari. De fet, d’alguns pobles es comenta que sempre estan de festa i d’altres, tothom es pregunta que si algun dia treballen. Aquestes dates tan assenyalades per al conjunt de la població a més de proporcionar als seus conciutadans un descans sempre curt i merescut, comporten un socialment ben acceptat trencament de la rutina diària.

La seua gènesi i motivació sovint és ben diversa: commemorar esdeveniments històrics ben significatius per a la localitat, lloar la figura de persones que han deixat una pregona empremta en aquell indret, explicitar públicament i comunitària la fe religiosa o, simplement, donar continuïtat a festes que s’hi celebren des de temps immemorials.

Resultat d'imatges de festes algemesí
Foto: Ximo Bueno
Siga quina siga la causa que ha espentat aquestes festes cara avall pels intricats carrerons de la història, sens dubte, són una sincera i certera oportunitat d’apropar-se al cor d’un vila, a la seua essència. Perquè les festes simbolitzen el poble i, alhora, el poble s’emmiralla en aquestes tot obtenint-ne un reflex ben nítid; l’orgull, la fortalesa, les arrels... prenen els carrers aprofitant l’avinentesa.

Però el poble no és una entitat abstracta i uniforme, sinó la suma de les persones que la integren. Gent diversa amb  inquietuds i formes de pensar ben diferents; i  aquesta també n’és la riquesa, perquè el nostre tarannà mai no resta immutable, de fet, sovint canvia ràpidament, i en un instant podem passar de fer cara de Divendres Sant a tindre cara de Pasqua. 

Alguns pobles tenen platja, alguns altres muntanya, i fins i tot, alguns tenen muntanya a tocar de la platja, però tots, sense cap excepció, tenen festes. Perquè són una activitat humana necessària ja que la festa implica socialització, adscripció al grup, reafirmació col·lectiva i, evidentment, si cal cohesió, que siga mitjançant de l’alegria i la joia celebrativa.

De fet, i des la meua humil condició de passejant habitual, d’observador a peu pla, considere que les nombroses i variades festes són un indicador immillorable que evidencia la bona salut de què gaudeix la vertebració social del municipi i quin és el grau d’interés per preservar i millorar les tradicions que les generacions que ens han precedit ens han llegat.

Alzira, evidentment, no n’és cap excepció, i de fet, la localitat compta amb més festes que ponts per creuar el Xúquer: les festes de carrer i barri, senzilles però estimades pels veïns i circumscrites a un àrea molt localitzada;  les festes patronals que susciten adhesions apassionades i fomenten la participació popular; els Moros i Cristians que continuen creixent amb força any rere any i millorant en organització i qualitat; i aquelles que com les Falles o la Setmana Santa, tenen un abast més general, compten amb una participació més nombrosa, nodreixen l’orgull del municipi i actuen com a imprescindible i just reclam turístic.

Imatge relacionada Dos aspectes però, són comuns a totes aquestes festivitats independentment de la seua peculiar idiosincràsia i la seua major o menor repercussió: la importància de la música (les bandes de música, indispensable referent;  la solemnitat i circumspecció dels bombos i tambors; les melodies de soca-rel de la dolçaina i el tabal o l’aldarull festiu i engrescador de les xarangues) i el vessant gastronòmic que amb major o menor intensitat agermana al voltant de la taula tots els participants.  De fet, el poble valencià és músic i gormand. 

Per últim, crec que malgrat que arriba un moment que la pròpia inèrcia de la festa la fa avançar d’any a any, si cal, amb major força, a l’empar d’un suport institucional que ha de vetlar per aquest patrimoni immaterial, sens dubte, la seua organització i èxit requereix d’una ciutadania responsable i compromesa que treballe de forma discreta i entusiasta entre bastidors. Cal reconèixer, doncs, aquesta tasca sovint tan inadvertida com indispensable. Perquè en tota festa, el poble n’és l’origen i també la destinació. 

* Aquest article apareix publicat al llibre de la Falla Camí Nou d'Alzira de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada