EL PAÍS DE L’ESMORZAR

Gastronomia popular sostenible

“Ie, hui on s’esmorza?”

Dissabte, diumenge o dia de festa. Primer whatsapp del dia; una bona nova que entrelluques mentre et vas desemperesint a poc a poc. Una crida ancestral, una convocatòria indefugible, una declaració d’intencions en tota regla, metres quadrats de companyonia i ganes de gresca en cada caràcter.

Perquè encara que preguntar no és ofendre, sovint i en alguns contextos socials el dubte ofèn, i és per això que els bons amics no pregunten si s’esmorza, sinó on.

Perquè el fet d’esmorzar no implica únicament satisfer d’arrapa i fuig les més bàsiques necessitats nutritives, sinó també tractar de sadollar els esperits i les ganes de raonar i de retrobar-se.

Perquè qualsevol esmorzar és, a més d’una aturada quotidiana, obligada i respectada, un “dinar de treball” on cadascú evidencia el seu vertader tarannà. El cambrer et fita i et pregunta: “l’entrepà, mig o sencer?”; i tu retruques amb una resposta que brolla de l’arreleta de l’ànima, “posa-me’l sencer i així ja no cal que dine (una mentida com un campanar socialment compresa i acceptada)”.

Un àpat de caire litúrgic que s’inicia amb l’àvida degustació de platerets plens a caramull de tramussos, olives i cacau de collaret, que continua amb una amanida amb ceba, tomaca, encisam i pimentó amb salmorra, i que s’acompanya de cervesa ben fresca i vi amb llimonà per tal d’arremullar-se el pap. Per l’entrepà, no cal calfar-se el cap, que n’hi ha tants com dies de la setmana: brascada, xivito, Almussafes, blanc i negre, sobrassada amb formatge... i ben segur que algun més amb el nom del local on et trobes.

I durant la sobretaula, perquè ja ho adverteix la dita, ovella que bela perd el bocí, el rellotge s’atura i els comensals fan petar la xarrada; però ningú no opina, tothom pontifica; perquè ningú no té tema fluix, ni se’n resisteix a ficar cullerada: actualitat esportiva, política local, preu de la taronja...

Perquè sens dubte, l’esmorzar és una de tradició popular que ha esdevingut la clau de volta que vertebra el nostre país. De fet, no hi ha cap festa que no incorpore els esmorzars com a una activitat irrenunciable del seu atapeït programa d’actes.

Als afores del meu poble hi ha un taller mecànic en el qual alguns matins quan passe hi llueix ben ufanós un cartell: “Estem esmorzant, tornem quan acabem”.

Doncs això, que qui tinga pressa, que sampe a córrer!

*Text publicat al Tro d'Avís 2019 ("Sostenim amb trellat") de la Falla Plaça Malva d'Alzira.