dimarts, 5 de maig de 2020

CERVELLS DE LLOGUER


I en aquesta realitat esdevinguda de sense-fricció per por del contagi, caminem, correm, pedalegem costera amunt per la senda d’aquest mes de maig de ponent inclement, de franges daurades pel sol i de dies que s’allarguen a poc a poc. 
 
Fum de botges, un miratge, doncs l’observador avesat s’adona de seguida que potser caminem, correm, pedalegem... costera avall per la senda de la inconsciència i de la recuperació de l’anormalitat. Una via de servei habilitada per reprendre el trànsit vital a correcuita que desitgem que no ens mene irremeiablement cap a una nova onada que ja ens espera acuitant al girar la cantonada.


Retrobem carrers i places, els gaudim i els compartim de bell nou amb la distància justa, jugant pares i fills, en aquestes vesprades de rutines recobrades a menys revolucions. I, mentrestant, continua la voràgine de sobreinformació, de pseudoinformació i de sobreexposició a través de les xarxes; un terreny fangós i de confusió abundant on s’estanquen notícies inventades de manera artificial i de l’exposició a les quals ningú n'ix indemne. 


La llei de l’oferta i la demanda. Quantitats desorbitades de faules mediàtiques a la recerca d’altaveus que troben en el mercat negre un excés de cervells de lloguer. Centenars de contenidors acrítics que en garanteixen la difusió, espills deformes que escupen imatges grotesques a la recerca de nous esperits permeables delerosos de fast food ideològic que retroalimente les seues conviccions. La veritat es belluga mandrosa i retraguda, la mentida s'envola insolent i descarada.


I la boira tardarà a esvair-se. I davant les rotundes, agosarades i retrunyidores afirmacions dels que no tenen tema fluix, caldrà no baixar la guàrdia, i escoltar la calmada, prudent i argumentada exposició dels que en saben un poc. Saber, en definitiva, destriar el gra de la palla.


I em dol aquest estat de xoc, de postració física i psicològica, d’enfrontament i de topada reiterada a la recerca de vençuts i vencedors.


Ansie defugir d’aquesta normalitat plastificada i l’arribada d’una novíssima normalitat, natural, fresca i de proximitat. Més pausada, de consens i de respecte, de ciència i de paraula, d'acord i d'aliança, en aquesta nova vesprada en què ara m’aboque a la plaça ja inundada de llum i d’escepticisme.
Vicent Climent (05/05/2020)

Cap comentari:

Publica un comentari