Diumenge desconfinat

"Let's be careful out there". "Tengan cuidado ahí fuera". Sí, així en castellà, que era l'única manera que tenia la gent de la meua generació de vore tele durant la nostra infantesa i adolescència. Pocs canals i cap llengua per a triar, llevat això sí, de l'excepcionalitat de poder vore TV3 d'esquitllentes. 

I reprenc la frase de l'encapçalament, per aclarir que es tractava de l'advertència que durant set anys, entre 1981 i 1987, el sergent Esterhaus va pronunciar cada setmana, i per la qual la gent recorda la sèrie «Canción triste de Hill Street». Amb aquest consell paternal el sergent tancava la reunió en la qual a primera hora del matí repassava amb els agents de la seua comissaria les diferents tasques i missions que havien d'executar al llarg del dia. Tot seguit, agents i inspectors es llançaven al carrer per tal de lluitar contra el crim i vetlar per la seguretat dels seus conciutadans.

A partir de hui, i després de més de quaranta dies de confinament, els xiquets i també els adults que els acompanyen (compte, que l'ordre de les proposicions no és arbitrari), tindran l'opció de poder passejar a l'aire lliure, una possibilitat que podran gaudir en còmodes terminis d'una hora diària. Una eixida no exempta dels nombrosos protocols que exigeix la situació d'excepcionalitat sanitària en la qual estem a hores d'ara immersos.

Després de tant de temps d'enclaustrament, qualsevol clevill pel qual s'escole un tímid raig d'esperança és ben rebut i celebrat d'una manera multitudinària. Una oportunitat que se'ns ofereix i que, de moment, a més de gaudir-la, també cal saber valorar-la i preservar-la.

Sens dubte, la societat anhelava que arribara el moment que les autoritats alçaren una mica la mà i poder eixir al carrer a distraure's, a desemboirar-se, a escampar la boira terrera que ens enfosqueix l'enteniment i ens impedeix sovint veure-hi clar.

Aquestos últims dies em sobtava però, que molta gent mostrara públicament la seua preocupació no per les mesures de prevenció individual que hauria d'adoptar, sinó per conéixer de primera mà qui controlaria que l'eixida de pares i fills es realitzaria complint fil per randa els protocols establerts. Què passa? Que no hi és prou el sentit comú, el mínim comú de civisme del qual qualsevol individu ha d'estar dotat? O ocorre que algú és capaç de vulnerar les normes sabent que amb la seua actitud irresponsable pot perjudicar el col·lectiu? El temps, com sempre, dona i lleva raons.
  
No ho sé, la veritat, però allò que he constatat és que de sobte, pel que he vist a la xarxa, molta gent ja parla foc i flama d'aquelles persones que en aquesta jornada dominical i tutelada sembla que han pecat d'un excés de confiança i han fet cas omís de moltes de les pautes prescrites; i és que sembla que com afirma la dita, a la primera cullerada, mosca.

Així que ja ho sabeu: Aneu-hi en compte o, com diem a la Ribera, tingueu trellat i feu les coses amb coneiximent!

Vicent Climent (26/04/2020)