dijous, 2 d’abril de 2020

I malgrat que el sol reülle de quan en quan les nostres vides


I malgrat que el sol reülle de quan en quan les nostres vides, l’aigua continua escolant-se suaument i lenta pels clivells de la nostra existència viscuda entre parèntesis a l’interior de les nostres llars. El xerric provocat per l’aturada en sec de la locomotora que mou el món ha retrunyit amb força per planes, muntanyes i valls. Tothom, a hores d’ara, se n’ha assabentat, ha arreplegat trastos i s’ha posat a cobert, a esperar.


Però el món continua girant i el sol, d’amagatotis potser, demà es tornarà a llevar de bon matí. La globalització potser era també, i sobretot, açò. Adonar-nos que alliberats de tots els corfolls amb els quals ens mostrem de portes enfora, de portes endins, tothom s’assembla. Desposseïts a la força de circumstàncies i adjectius, reduït el llistat de verbs a emprar, els substantius esdevenen la taula de fusta a la qual agafar-nos en aquest naufragi de tot allò superflu i accessori. Nous maldecaps i enrònies malden per substituir a corre-cuita les nostres preocupacions diàries ja quasi domesticades. 


En les llars s’encastellen milions de famílies arreu del món. I un fet, em resulta ben sorprenent, com a pare, però també com a docent: les xiquetes i els xiquets, a priori, els éssers més vulnerables, més susceptibles de ser alterats per qualsevol canvi, mantenen una actitud serena i admirable, i quan manifesten alguna tensió, compte, perquè sovint són les nostres, que emmirallen. Estrany daltabaix, que fa immune el menut i el major, tan vulnerable.


I la vida continua, i ens és repartida cada jornada en xicotets bocins, un per un, per a ser viscut en cada casa; una vida de butxaca que hi arriba cada matí en una capsa desmuntada perquè cadascú s’entretinga a muntar-la i a viure-la cada jornada i arreplegar-la, tota ben ordenada, quan arriba la nit.


I un dia arribarà l’anhelat dematí, però no en tingueu cap dubte: La vida ha canviat en un instant per a canviar per a sempre.


                                            Vicent Climent Blasco (02/04/2020)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada